Paremiologia catalana comparada digital

De punta

50 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1839.

Estar de punta

15 fonts, 1839.
Estar en desacord i mig barallat amb algú.
Les quals estan ab los vells molt de punta, Somni J. Joan 1676.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Punta Loc. h)». Editorial Moll.
Enfadat o barallat amb qualcú.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «10. Accions diverses. 10.7. Esser i estar. Dites», p. 476. Editorial Moll.
Estar renyit amb algú.
Equivalent en castellà: Estar de punta.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Punta», p. 193. Enciclopèdia Catalana.
Fig. Estar renyit amb algú.
Equivalent en alemany: Mit jm zerstritten sein.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Punta», p. 977. Enciclopèdia Catalana.
Fig. Estar renyit amb algú.
Equivalent en anglès: To be ad odds.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Punta», p. 977. Enciclopèdia Catalana.
Fig. Estar renyit amb algú.
Equivalent en castellà: Estar de punta, estar de pique.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Punta», p. 977. Enciclopèdia Catalana.
Fig. Estar renyit amb algú.
Equivalent en francès: Être fâcher avec qualqu'un.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Punta», p. 977. Enciclopèdia Catalana.
Enemistats / estar renyit amb algú.
No hi ha manera que treballin l'un al costat de l'altre. Sempre estan de punta i es molesten tant com poden / Ells dos estan de punta. Quan un diu "a" l'altre diu "b"
Sinònim: Estar a mata-degolla, estar de cul al marge.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Barallat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Estar en desacord i mig barallat amb algú.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 134. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Estar renyit amb algú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 126. Universitat Autònoma de Barcelona.
Estar enfrontades dos persones.
Ta tia i el regidor estan de punta ja fa temps.
Sinònim: Estar contrapuntats.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «E», p. 144. Juli Jordà Mulet.
Tothom sabia que el secretari i el tresorer estaven de punta.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 169. Llibres de l'Index, S.A.
Enfrontar-se: estar renyit.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 92. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.
Barallat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Fr. Estar renyids ú oposads.
Equivalent en castellà: Estar de punta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar renyids ú oposads.
Equivalent en francès: Être comme l'eau et le feu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar renyids ú oposads.
Equivalent en italià: Essere come gatti e cani.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar renyids ú oposads.
Equivalent en llatí: Sibi mutuo adversari.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.

De punta

6 fonts, 1985.
De relleu, de categoria. Ho diuen principalment d'un advocat o d'un escriptor.
Un advocat de punta.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Punta», p. 184. Editorial Pòrtic.
Loc. adj. [LC]. [Diverses persones] en una situació tibant l'una amb l'altra.
Les dues famílies han estat sempre de punta.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «punta ». Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. [LC]. [Nervis, estat d'ànim] molt alterat.
Mitja hora després encara l'esperava, amb els nervis de punta.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «punta ». Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. [LC]. [Persona] en una situació tibant [amb una altra persona].
Tota la comarca està de punta amb les empreses hidroelèctriques.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «punta ». Institut d'Estudis Catalans.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1774. Publicacions de la Universitat de València.
Enemistats.
Sinònim: Picats.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 126. Edicions 62, accepció 2.
Que excel·leix.
Sinònim: Veg. De marca 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 126. Edicions 62, accepció 1.
Extraordinari.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (5) respecte a la normalitat», p. 48. Edicions 62.
Enfrontar-se: estar renyit.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 92. Edicions 62.
S'enfada molt. Ple de ràbia. Ple de suc negre. Tinc tots els pèls del cos de punta, com espines, com agulles. I llavors comença. Malparit. No parla. No parlen.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Solà, Irene (2019): Canto jo i la muntanya balla «III - La neu». Editorial Anagrama.

Posar-se de punta

6 fonts, 1996.
Renyir, enemistar-se.
Equivalent en castellà: Ponerse de punta.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Punta», p. 193. Enciclopèdia Catalana.
Renyir, enemistar-se.
Aquest parell sempre es posen de punta; no hi ha manera que es portin bé.
Sinònim: Trencar el plat bonic, partir peres, anar de rebot.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Barallar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Renyir, enemistar-se.
Ja s'han posat de punta altra vegada. A veure quan s'avindran, aquest parell.
Sinònim: Anar de rebot, trencar el plat bonic, partir peres.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Renyir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es van enemistar i no van trigar a posar-se de punta.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 273. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Estar de punta.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 297. Edicions 62.
Barallar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 91. Edicions 62.
Barallar-se, renyir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fer posar de punta

3 fonts, 1996.
Importunar. Enemistar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Importunar.
Sinònim: Veg. Fer la guitza 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 178. Edicions 62, accepció 1.
Enemistar.
Sinònim: Veg. Fer renyir.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 178. Edicions 62, accepció 2.
Empipar: molestar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 98. Edicions 62.

Fer posar de punta (a algú)

2 fonts, 2004.
Importunar / molestar en alt grau, irritar.
És tan pesat que fa posar de punta tothom que l'escolta.
Sinònim: Fer la guitza (a algú), crispar els nervis (a algú), fer tornar els ulls verds (a algú), fer la llesca (a algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Importunar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Importunar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Agarrar [una cosa] de punta

1 font, 1995.
Considerar-la per la banda més difícil o sensible.
Font: M, N, PR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 130. Instituto de Estudios Turolenses.

Estar (o posar-se) de punta

1 font, 2007.
Sinònim: Estar sempre a punt de saltar-hi.
Equivalent en castellà: Estar (o ponerse) de punta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «217», p. 69. Garsineu Edicions.

Estar de punta (dues persones o entitats)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1784. Publicacions de la Universitat de València.

Estar de punta (o posar-se de punta)

1 font, 1996.
Enemistar-se.
Sinònim: No poder-se sofrir, no lligar, enfrontar-se | Veg. tb. Tenir entravessat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 132. Edicions 62.

Estar de punta o de picailla

1 font, 1928.
Dos o més.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 106. Editorial Arte y Letras.

Estar de puntes

1 font, 1933.
Ressentits.
Sinònim: Estar de morros.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XVI, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1935) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 71. Societat Castellonenca de Cultura.