El parlar d'una família vigatana
- Autor:
- Medina Casanovas, Jaume
- Any de publicació:
- 2014
- ISBN:
- 978-84-942334-9-4
- Editorial:
- Llibres de l'Índex
- Edició:
- Primera
- Any de l'edició:
- 2014
- Municipi:
- Barcelona
- Col·lecció:
- 2 vol.
- Idioma:
- Català
- Varietat dialectal:
- Catalunya. Osona. Vic
- Núm. de pàgines:
- 772
- Lloc de compra:
- Me'l deixa Aina Domènec, de l'Optimot
- Observacions:
- El parlar d'una família vigatana està format per dos volums de 800 pàgines en total que dibuixen un retrat del català parlat actualment a Vic i a la comarca d'Osona. Segons Medina, “es tracta d'un treball intens, fruit de la replega de materials durant els darrers trenta anys, una mostra com en l'actualitat la llengua catalana manté en determinats àmbits un altíssim grau de genuïnitat i de riquesa en continuïtat amb una tradició de segles”. Recollint paraules, modismes, locucions, dites, refranys i frases fetes, l'autor va elaborar un dels estudis filològics més exhaustiu que mai s'ha fet sobre el català de la Plana de Vic i, per extensió, d'Osona. En uns moments en què els potents mitjans de comunicació propis imposen, inconscientment o deliberadament, un model de llengua més aviat pobre i sovint supeditat a uns patrons estranys, el seu llibre mostra la riquesa, la varietat de registres i la vitalitat lingüística d'una concreta àrea catalana, Osona, amb una llengua plena de vigor i vivor. Es tracta d'un vocabulari enginyós i unes formes molt riques en sonoritat musical. També és un lèxic molt descriptiu, de vegades poètic i surrealista, però sempre suggeridor i sovint amb arrels onomatopeiques. A l'hora de publicar el seu treball, Medina va trucar la porta de l'editorial Llibres de l'Índex “perquè l'editor em va posar unes condicions econòmiques que vaig poder assumir. De fet, aquest llibre, me'l vaig finançar inicialment jo, encara que de seguida vaig poder comptar amb l'ajuda de la família, de l'Ajuntament de Vic i de la fundació Puig-Porret. Publicar aquesta, mena de treballs és molt difícil. Els empresaris habitualment volen guanyar diners. De fet, el treball La lenta agonia del català, també me l'he pagat jo”. A Medina no li falta raó, perquè el gènere filològic, per més important i interessant que sigui, no és rendible. https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/46102/riquesa/catala/parlat/vic.