"La Maria Rosa no està per romanços. Directa al gra: “No em diguis de vostè, eh! Que soc de pagès… Manies, les justes!”. És precisament l’autenticitat que hem vingut a buscar al Bar Vilarrúbies, on fa –“només ̋– 52 anys que hi fa vida (ara jubilada) després d’arribar de Sabadell provinent del poble de Samalús, al Vallès Oriental. “Si tens les orelles atentes, aquí s’aprenen moltes coses de les converses. Això és una universitat!”, riu amb aquesta energia envejable als 84 anys. Li vam posar deures i els té a punt: fa dies que té a punt una llista amb tota mena d’expressions en perill d’extinció recollides del que ha dit tota la vida a casa i del que ha escoltat al restaurant. El Bar Vilarrúbies va anar a parar a mans dels sogres, pagesos de l’Ametlla del Vallès que es fan afartar del camp després que unes pedregades es carreguessin la collita, just quan es preparaven per anar a Vic a vendre-ho tot. Ella s’hi va posar a treballar: “Em vaig sentir com un peix a l’aigua”, expressa. “Sempre hem tingut bons clients… I jo miro de parlar sempre en català! Crec que s’està perdent, això”, reivindica.".
