"Fins a cert punt és cosa normal que les llengües copiïn les unes de les altres els seus vocables i maneres de dir (modismes, frases fetes, refranys). Una altra cosa és la supeditació d'una llengua a una altra per manca de coneixement de les expressions pròpies. Així, és difícil de precisar en cada cas el grau de supeditació del català al castellà. […] Sabent això, en les llistes d'aquí sota oferim un repertori d'expressions en què, al costat de la forma més semblant a la castellana, n'hi ha una altra o més d'una també disponibles, per tal que l'usuari, d'acord amb la seva competència lingüística i amb les seves necessitats expressives pugui triar l'expressió més adient en cada cas. Però abans concretem una mica això de les maneres de dir. El «Diccionari de la llengua catalana» (DIEC2), per «idiotisme» (o «modisme»), entén una construcció o locució peculiar d'una llengua, mentre que per «frase feta» entén una frase que presenta un alt grau de fixació, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i per «refrany» entén una frase que, en sentit directed o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees. No ens referim, és clar, a expressions exclusivament castellanes (com ara, «a trancas y barrancas»), encara que algú, amb poc encert, les hagi atalanitzades («a tranques i barranques»), quan ja tenim les expressions corresponents ben catalanes («a empentes i rodolons»), sinó que ens referirem a alguns modismes, frases fetes i refranys (la llista es podria allargar moltíssim) que coincideixen amb el castellà però que no haurien de fer-ne oblidar d'altres tant o més genuïnes".
