Dites populars a Esparraguera
- Autor:
- Subirana i Oller, Rafel
- Any de publicació:
- 1961
- Editorial:
- Autopublicació
- Municipi:
- Sabadell
- Idioma:
- Català
- Varietat dialectal:
- Catalunya. Baix Llobregat. Esparreguera
- Núm. de pàgines:
- 106
- Data de compra:
- 25/11/2024
- Lloc de compra:
- Préstec interbibliotecari
- Observacions:
- Recull de dites populars més en ús a la Vila d'Esparraguera, anotades des del Setembre del 1958 al Juliol de 1961. Diu que s'han fet sis còpies mecanografiades (una és la de la Biblioteca Popular d'Esparraguera, d'on el demano en préstec per poder-lo buidar) «Aquesta recullida que oferim de dites populars, la majoría de les quals, també es diuen en altres localitats, vénen á ésser com una viva expressió del parlar popular del poble, sempre amb una significació ben característica del què es vol o s'intenta esmentar. Ens ha satisfet per pròpia part, afegir-hi uns mots que, a la nostra manera, completen el sentit al·lusiu de la dita o bé vol guent o intentant interpretar el significat a que es vol referir. També a vegades, hem cregut adient, afegir-hi unes paraules que si no arriben a ser ben adequades, no defugen d'ésser del tot oportunes. […] Hem recollit aquestes 2.200 dites com haurien pogut ésser moltes més allargant aquesta publicació, però la mostra que oferim, creiem és ja el suficient per engrescar a altres continuadors que, tan sols parant esment en el parlar general, totseguit se'n podràn recollir de noves. […] A l'any 1958, publicàrem un llibret en el qual ja hi havíen cent dites que també es diuen a la nostra vila, i ara, en el present volum, s'ha cregut a bé, afegir-hi algunes d'elles, com resulten ésser les més característiques, per així tenir-les totes agrupades pels que no poguéren llegir el llibret allavors publicat. No obstant, tenint encara alguns exemplars de l'esmentat llibret, qual nom és "Costums i tradicions d'Esparraguera", amb gust, els oferirem gentilment a tots aquells interessats que ens ho demanin. […] En volguer recopilar aquestes dites, en moltes d'elles ens hem trobat en un problema que no hem sapigut solucionar, segurament tal com sería necessàri, perquè comprenèm sobradament que per escriure pel públic ens manca una preparació adeqüada en tots sentits, tan primordial en el sentit gramatical com d'ordenació, per exemple en el transcriure en la forma exacta, la dita següent: Joc de poques taules, o bé És joc de poques taules, o bé Quan és joc de poques taules, i finalment, Això és joc de poques taules. I com el cas precedent, moltes altres més d'igual significat que el comprensiu lector es donarà compte tot seguit i es farà càrrec, així ho preguem, d'aquells coneixements que, com dèiem, ens són tan necessàries per la nostra afició d'escriure. Creiem, no obstant, això sí, que ens salva la nostra modèstia de que els nostres escrits no estàn destinats al públic en general, i que només ens guía l'afany d'anotar l'enaltiment de les coses de la vila estimada, o en tot cas, simplement només de propagar-les; fent-les estimar, com n'és ben digne la nostra tradició local».