Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá (2 vol.)

Autor:: Una societat de catalans
Any de publicació:: 1839
Editorial:: Impremta de Josep Torner
Edició:: Primera
Any de l'edició:: 1839
Municipi:: Barcelona
Núm. de la col·lecció:: 2 vol.
Idioma:: Català-Castellà-Llatí-Francès-Italià
Varietat dialectal:: General
Núm. de pàgines:: 2.211
Observacions:: Diu Bulbena (1915): "Diccionari català — castellà — llatí — francès — italià per una societat de catalans.—Barcelona, Joseph Torner, 1839. 2 vols. en 4.*, 1063 e 1148 pl. Conté un regular nombre d'aforismes comentats ab la llur correspondència en castellà, llatí, francès e italià." Hi ha els dos volums digitalitzats a Google Books i els tinc en format PDF en dues còpies diferents. Hi ha una errada de paginació d'origen, en el segon volum. Passa de la pàgina 832 a la 835. per tant, hi manquen les pàgines 833 i 834. La pàg. 832 acaba amb «sulfúreo, rea» i la 835 comença amb «sulfúric, ca». Ho comento amb Joan Puigmalet, l'expert en diccionaris prefabrians catalans i em comenta que té un original en fascicles que també hi manquen aquestes pàgines. Sembla doncs, un error d'impremta. Colón i Soberanas (1986:167) i Rico i Solà (1995:131), segons Emma Gallardo Richards, a la seva tesi doctoral «La enseñanza del castellano en Cataluña en el siglo XIX: Análisis historiográfico de las obras escolares bilingües en catalán y en castellano (1827-1925)» (Bellaterra, UAB, 2023) (p. 198): «La autoria de esta obra correspondía a una 'Societat de catalans' formada por Salvador Estrada, Antoni Matamala, Ferran Patxot, Joan Cortada y Luis Bordas». «Entre 1842 y 1848 se publicó una segunda edición del diccionario, que, si bien conservaba las cinco lenguas, invirtió el orden de dos de ellas: mientras en la primera edición se partía del catalán al castellano, en la segunda se invirtió este orden. El título del diccionario también se castellanizó, pasando a titularse "Diccionario castellano-catalan-latino-francés-italiano", en cuya edición constaba con el nombre de sus autores: Miquel Anton Martí, Joan Cortada y Luis Bordas. Se desconoce la contribución exacta de Bordas a esta obra lexicográfica, dado que, como ya se ha hecho referencia, el autor era conocedor de las cinco lenguas...».