Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
A Batea, tabolls
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
A Batea, tabolls
5 fonts, 1935.
Renoms col·lectius.
Lloc: Batea, Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Aquest és un adjectiu que significa «curt d'enteniment» en aquella zona. La facècia que s'explica i que justificaria aquest malnom és coneguda pertot arreu. Es tracta de la història del ruc que és penjat al campanar perquè es mengi una herba que hi ha crescut, fins que al final el pobre animal acaba escanyant-se.
Lloc: Terra Alta.
Lloc: Terra Alta.
Font: G 429, p27.
Els de Batea, tabolls
2 fonts, 1978.
Conten que són tan tabolls (curts d'enteniment) que van pujar un ruc d'una corda dalt del campanar de Sant Miquel perquè es mengés unes herbes que hi havia, però el pobre animal va morir escanyat.
Los de Batea, tabolls
1 font, 2010.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).