Un grup de vint veïns de Cambrils anaren a Montserrat a fer una prometença; portaven un ase perquè els dugués la minestra. En arribar al monestir i per tal de donar-los allotjament els preguntaren quants eren, a la qual cosa ells contestaren: -Vint, i un ase. Amb aquesta contesta el monjo entengué, no que eren vint persones i un ase, sinó que tots plegats eren vint-i-un ruc.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Vint veïns de Cambrils pujaren a Montserrat amb un ruc que els duia el necessari. En arribar al monestir i demanar allotjament digueren que eren vint, i un ase. És clar, tothom va entendre que eren vint-i-un rucs.
Un grup de vint veïns de Cambrils anaren a Montserrat a fer una prometença; portaven un ase perquè els dugués la minestra. En arribar al monestir i per tal de donar-los allotjament els preguntaren quants eren, a la qual cosa ells contestaren: –Vint, i un ase. Amb aquesta contesta el monjo entengué, no que eren vint persones i un ase, sinó que tots plegats eren vint-i-un rucs.» La sonorització de la -t final de la paraula vint hauria jugat una mala passada als pelegrins. De: Amades, Joan.
Lloc: Cambrils.
Font: Refranys geogràfics (publicat en el número 505 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya el juny de 1937).