A Castelldans, mataases

Com que a la població hi havia tants ases, expliquen que, quan volien fer un bon àpat de festa, mataven un ruc i se'l menjaven a la plaça del poble.

Havent crescut herba al capdamunt del campanar de l'església parroquial de l'Assumpció, als de Castelldans se'ls va ocórrer de penjar-hi un ase lligat pel coll perquè se la mengés. És clar, l'ase es va escanyar i va quedar penjat. Diuen que fins fa poc, al peu del campanar encara es podia veure el clot que va fer el burro en caure.

Dues versions expliquen la dita. Que el senyor de Castelldans era moro i havia portat de Morària una raça tan bona i fecunda d'ases, que cada festa mataven un ase per menjar-se'l, amb la mateixa naturalitat que a d'altres llocs mataven un conill. Segona versió: que van penjar un ase del campanar perquè es mengés un arbre que hi havia nascut, el qual morí escanyat com a Solsona.

Lloc: Garrigues segarrenques.

Font: R 93 IV, p232.

Hom conta que el senyor de Castelldans es dedicava a la cria d'ases i que en el seu castell se n'hi criaven a milers de milers, i que en proveïa tot l'Urgell, terra típica d'ases. D'ací el nom de la població. Hi ha qui diu si l'esmentat senyor era moro i que havia portat els primers ases de Moraría, i diuen també que no era moro, sinó català i que havia pres els primers ases -els de llavor, per dir-ho així- als moros.

Lloc: Castelldans (Garrigues).

I, com que hi havia tants de rucs, matar-ne un no venia d'aquí, i a Castelldans quan volien celebrar alguna xefla mataven un ase i se'l menjaven amb la mateixa naturalitat amb què arreu hom mata i es menja un conill.

Lloc: Castelldans (Garrigues).