Paremiologia catalana comparada digital

A Llançà són fumadells, tenen les cases fumades

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.

A Llançà són fumadells: tenen les cases fumades

2 fonts, 1978.
Expliquen que Longí, el soldat romà que travessà amb la llança el costat de Jesús crucificat, era de Llançà. Pels fets de Longí, el poble fou obligat a anomenar-se així i els seus habitants condemnats a no poder fer foc sense produir una gran fumera que delataria el seu origen arreu.

A Llançà són fumadells / i tenen les cases fumades

1 font, 1996.
Bella cançó popular del segle XVIII, gairebé oblidada, que d'una manera esquemàtica descrivia els pobles del litoral català, tal com eren en aquell temps. Molt diferent d'ara, naturalment. Amb poques paraules, es va formant una ajustada síntesi de la vida i la gent dels pobles de la costa. En molts casos la descripció encara és vigent, o ho va ser fins fa pocs anys.

A Llançà són fumadells, / tenen les cases fumades

1 font, 1935.
Cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, en la qual són retretes les poblacions de gairebé tota la costa catalana.

A Llançà són Fumadells, tenen les cases fumades

1 font, 1937.
Segons la tradició, Llongí, el soldat romà que donà la llançada a Crist en la creu, era de Llançà, i que per etern estigma s'anomenà Llançà al seu poble, que vol dir llançada, i se l'obligà a tenir unes llances a l'escut, ensems que damnà als seus habitants a no poder fer foc sense produir una gran fumera, la qual sempre delataria el seu origen arreu del món.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).

A Llançà són fumadells, tenen les cases fumades

1 font, 1989.
D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.
Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"