A Lleida, bufons

Aquesta dita ja es troba entre els graciosos i interessants Motius del rei Pere II de Catalunya i III d'Aragó, els quals figuren consignats en un manuscrit de la biblioteca del monestir d'El Escorial. En els temps del gran rei Pere, el terme bufó no tenia el mateix significat que avui, car volia dir concretament rata d'aigua o rat buf, i s'aplicava, com encara avui s'aplica, a les gents de poblacions riberenques o properes a rius.

Lloc: Lleida (Segrià).

Aquesta dita ja es troba entre els graciosos i interessants «Motius» del rei Pere II de Catalunya i III d'Aragó, els quals figuren consignats en un manuscrit de la biblioteca del monestir d'El Escorial. En els temps del gran rei Pere, el terme bufó no tenia el mateix significat que avui, car volia dir concretament rata d'aigua o rat buf, i s'aplicava, com encara avui s'aplica, a les gents de les poblacions riberenques o properes a rius i grans corrents d'aigua (segueix a l'original).

Lloc: Horta de Lleida.

Font: 223, p16-17.

I a grans corrents d'aigua. El qualificatiu, doncs, es refereix a la situació de la ciutat de Lleida, immediata al riu Segre, i el mot bufó vol dir en sentit figurat gent de riu o d'aigua, i en sentit recte rat buf o rata d'aigua. Aquest animaló és vist pel poble a través d'ulls de simpatia i sobretot se'l creu bonic i graciós, i és molt possible que aquesta visió hagi clonat lloc al sentit que actualment hom dóna al terme bufó.

Lloc: Lleida (Segrià).