A Os de Balaguer, sopiquers

Conten que el poble és miseriós i que els veïns patien molta gana. Anaren a Lleida a trobar un advocat perquè els aconsellés què podien fer per evitar la fam. El lletrat els aconsellà que fessin una gran caldera de sopes enmig de la plaça i que procuressin per tots els mitjans de no acabar-se-la sense haver-ne posat a bullir una altra; fent-ho així mai no els mancarien sopes. Conten que així ho van fer i que mai més no els n'han mancades.

Expliquen que els habitants d'Os eren tan pobres que només podien menjar sopes. Tenien por que les sopes també se'ls acabessin hi van anar a Lleida a demanar consell a un advocat. Aquest els va resoldre el problema: quan el perol estigués a la meitat, l'havien de tornar a omplir d'aigua i així tindrien sopes per sempre.

Lloc: Bellvís.

Lloc: Montsec.

Joan Amades ho va explicar així: Els veïns d'Os són tan pobres que no poden menjar sinó sopes. El que més temien és que pogués arribar un moment en què les sopes se'ls acabessin. Per veure si podien conjurar aquest possible perill, anaren a Lleida a consultar un advocat. Aquest els donà un remei infal·lible, el qual els asseguraria les sopes per sempre. Així que una caldera fos buidada a la meitat que en fessin una altra, amb la qual cosa aconseguirien que ja estigués la segona a punt de menjar… (+).

Lloc: Farfanya-Avellanes (Aspres del Montsec) (Noguera).

Font: R 227, p28.

Els veïns d'Os són tan pobres que no poden menjar sinó sopes. El que més temien és que pogués arribar un moment en què les sopes se'ls acabessin. Per veure si podien conjurar aquest possible perill, anaren a Lleida a consultar un advocat. Aquest els donà un remei infallible, el qual els asseguraria les sopes per sempre. Així que una caldera fos buidada a la meitat que en fessin una altra, amb la qual cosa aconseguirien que ja estigués la segona a punt de menjar.

Lloc: Os de Balaguer.

Sense haver acabat encara la primera, i així tindrien sempre sopes assegurades.

Lloc: Os de Balaguer.