Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
A Sant Bartomeu del Grau, dotze o tretze?
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.
A Sant Bartomeu del Grau, dotze o tretze?
4 fonts, 1951.
Conten que dotze nois de Sant Bartomeu van anar a fira a Sant Boi de Lluçanès i van beure massa. En tornar, es comptaren per tenir clar que hi eren tots, i els va sortir que eren tretze. Repetiren l'operació diverses vegades sense adonar-se mai que qui comptava es comptava ell mateix en començar i en acabar. Com que no podien trobar el foraster, van decidir esbatussar-se entre ells per tal de fer-lo rebre.
A Sant Bartomeu del Grau, dotze o tretze
1 font, 1935.
La fadrinalla d'aquest poble tenen fama de busca-raons i de bevèrria. Un dia dotze fadrins que havien begut massa tornaven de festa major d'un poble veí; els semblà que se'ls havia ajuntat un fadrí d'aquell poble, car ells eren dotze i en comptar-se en trobaven tretze. El que comptava es comptava dues vegades, en començar i en acabar. Tot era cercar el foraster per garrotejar-lo, i no el trobaven, i per més que comptaven sempre en sobrava un… (segueix a l'original.