Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1221. Editorial Selecta-Catalonia.
A Vilalba, catxaps
11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1935.
A Vilalba (dels Arcs) catxaps
3 fonts, 1935.
A Vilalba, catxaps
3 fonts, 1978.
Un catxap és una cria de conill. Expliquen que, durant una processó que se celebrava a Vilalba per reclamar pluja, va creuar un catxap i que qui portava la creu l'envestí a cops de creu fins que la va trencar.
Un catxap és un conill petit. Un dia, fent una processói de pregàries per la pluja, en passar per un camp travessà la processó un catxap i el que portava la creu l'envestí a cops de creu fins que la trencà.
Lloc: Terra Alta.
Font: R 227, p43-44.
A Vilalba catxaps
1 font, 1999.
Es refereix a Vilalba dels Arcs.
A Vilalba dels Arcs, catxaps
1 font, 2000.
Renoms col·lectius.
Lloc: Bot, Corbera, Vilalba (Terra Alta).
S'exmplica la mateixa facècia que a Nonasp, l'únic que amb un canvi d'escenari. El romiatge, en aquest cas, es feia a l'ermita de Santa Magdalena de Berrús.
Lloc: Terra Alta.
A Vilalba, Catxaps
1 font, 1937.
Per la Catalunya nova un catxap és un conill petit. Un dia, fent una processó de pregàries, en què hom reclamava el benifet de la pluja, en passar per un camp travessà la processó esmentada un catxap, i el que portava la creu l'envestí a cops de creu fins que la trencà.
Lloc: Vilalba.
Los de Vilalba, catxaps
1 font, 2010.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).