De: Sanchis Guarner, Manuel.
Font: 1982, p49.
A Xàbia, desculats; a Ondara, fanfarrons; a Benissa, senyorets, i a Teulada, boquimolls
11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1992.
En Xàbia, desculats; / en Ondara, fanfarrons; / en Benissa, senyorets; / i en Teulada, boquimolls
3 fonts, 1992.
Són els malnoms respectius. Sobre els «desculats» de Xàbia, vegeu I, 72. «Boquimoll» o «bocamoll», vol dir 'xarraire'
Lloc: Benissa.
Cada dia un poble de la Marina Alta.
Lloc: La Marina Alta.
A Xàbia desculats. A Ondara fanfarrons. A Benissa senyorets. A Teulà boquimolls
1 font, 2022.
Cada dia un poble de la Marina Alta.
Lloc: La Marina Alta.
Els de Xàbia són desculats
1 font, 1992.
Ja esmenta aquest malnom la cançó I, 33. Segons Martí Gadea, Tipos, I, 65, el malnom dels xabians s'explica perquè tots ells són prims i estrets d'anques. N'hi ha, però, altres dues explicacions més pintoresques.
Lloc: Dénia.
Com que el Montgó, que és la muntanya que separa Dénia de Xàbia, és més bonico per la banda de Dénia, els de Xàbia, envejosos, van voler girar-lo. Van ajuntar totes les sàries de la vila per a fer-ne una escala i pujar al Montgó. Però com encara no arribaven al cim, ne van llevar dos de les de baix per a afegir-les a les de damunt, Llavors es va desfer la pila de sàries, i tots els xabians que havien pujat dalt, van caure i es descularen. Una variant d'aquest conte l'apliquen als de Monòver, VI, 13.
Lloc: Dénia.
Els xabians tiraven del Montgó en una corda que havien lligat a la seua punta, volent girar-lo, però feren tanta força que la corda es va trencar i tots els xabians caigueren de cul. És el mateix conte que apliquen els castellonencs als de Vilafamés (S, V, 62), però mentre que als vilafamesins els anomenen «culrojos», als xabians els diuen «desculats».
Lloc: Dénia.
Els de Xàbia, desculats
1 font, 1999.
Es diu que són prims i estrets d'anques.
Lloc: País Valencià.
Els de Xàvia, desculats
1 font, 1993.
En Xàbia, desculats; en Ondara, fanfarrons; en Benissa, senyorets, i en Teulada, boquimolls
1 font, 2008.
En Xàbia, desculats; en Ondara, fanfarrons; en Benissa, senyorets; i en Teulada, boquimolls
1 font, 1999.
Lloc: País Valencià.