M. adv. ant. Al punt.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estar», p. 698. Hermanos Espasa, Editores.
A estar
1 recurrència. Primera citació: 1864.
Á estar
1 font, 1864.
M. adv. ant. Al punt.