M. adv. Á punta de sol.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sol», p. 603. Hermanos Espasa, Editores.
A l'eixir el sol
1 recurrència. Primera citació: 1865.
Al eixir ó náixer lo sol
1 font, 1865.
M. adv. Á punta de sol.