Paremiologia catalana comparada digital

A laudates

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. Molt tard, a darrera hora.
Aquest sempre arriba a laudates.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Laudates». Editorial Moll.
Dit en l'expressió «aixecar-se a laudates», çò és llevar-se tard.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Laudates (a)», p. 94. Edicions Polígrafa.