A soltes

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Adv. En llibertat.

Aitant jo, mesquí, lexava anar a soltes la mia coratgia a desamar e a airar, Llull Cont. 208, 25 | Que porchs no vagen per la vila a soltes, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, p. 213).