Paremiologia catalana comparada digital

Tornar arrere

25 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1803.

Tornar arrera

3 fonts, 1926.
Canviar de direcció el propi moviment, moure's en direcció contrària a la que se seguia.
Que mantes veus fuy per tornar arrera, Febrer Inf. i, 36 | Diuen que els rius se'n tornen enrera, Atlàntida iii.
Sinònim: Tornar atràs.
Equivalent en castellà: Volver atrás.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tornar I.5». Editorial Moll.
Desdir-se, declarar nul un pacte.
—L'amo, jo no em vaig llogar per fer tal casta de feina, i ara mateix torn arrera de sa lloga si m'heu de manar feines així (XII, 12).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «T», p. 368. Editorial Moll.
… Abaixar veles.
Sinònim: Arronsar-se, desdir-se, cagar-se, acollonir-se, acular-se, fer figa…
Equivalent en castellà: Rajarse.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 179. Editorial Claret.

Tornar atras

2 fonts, 1803.
F. tornar á fèr lo camí ja fèt.
Equivalent en castellà: Desandar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Atras», p. 69.
F. tornar á fèr lo camí ja fèt.
Equivalent en llatí: Iter relegere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Atras», p. 69.
Fr. Recular.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tornar», p. 1005. Impremta de Josep Torner.

Tornar atrás

2 fonts, 1864.
Fr. Retrocedir en lo camí fét.
Equivalent en castellà: Desandar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Atrás», p. 154. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Retrocedir en lo camí fét.
Equivalent en llatí: Per eamdem redire viam.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Atrás», p. 154. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Recular.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tornar», p. 687. Hermanos Espasa, Editores.

Tornar arrèra

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Volver atras.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tornar», p. 369.
Equivalent en llatí: Retrogradi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tornar», p. 369.

Tornar arrere

1 font, 2000.
Desdir-se hom del que havia promès, de la paraula donada.
Equivalent en castellà: Volverse atrás.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Arrere», p. 23. Enciclopèdia Catalana.

Tornar atràs

1 font, 1926.
Ant. Canviar de direcció el propi moviment, moure's en direcció contrària a la que se seguia.
No fo a ell de tornar atràs, Pere IV, Cròn. 71.
Sinònim: Tornar arrera.
Equivalent en castellà: Volver atrás.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tornar I.5». Editorial Moll.

Tornar el peu arrera

1 font, 1926.
Desistir del propòsit que es portava.
En mos tretce tinch de estar, y avejam qui'm farà tornar un peu arrere, Rond. de R. Val. 32.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peu Loc. g')». Editorial Moll.

Tornar èl peu arrèra ó atras

1 font, 1805.
F. no mantenirse ferm, en el lloc que s'ocupaba, ó en la resolució en que s'estaba.
Equivalent en castellà: Volver pie atras.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Peu», p. 190.
F. no mantenirse ferm, en el lloc que s'ocupaba, ó en la resolució en que s'estaba.
Equivalent en llatí: Retrogradi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Peu», p. 190.

Tornar el peu arrere

1 font, 2000.
Desistir del propòsit que es portava.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Peu», p. 167. Editorial Moll.

Tornar els peus arrera, a algú

1 font, 1926.
Sentir repugnància d'anar a un lloc; tenir ganes de tornar arrera.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peu Loc. h')». Editorial Moll.

Tornar lo peu arrera ó atrás

1 font, 1865.
Fr. No continuar lo camí ó en lo propósit que's seguia.
Equivalent en castellà: Volver pié atrás.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peu», p. 337. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. No continuar lo camí ó en lo propósit que's seguia.
Equivalent en llatí: Pedem referre.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peu», p. 337. Hermanos Espasa, Editores.

Tornar lo peu arrèra ó atras

1 font, 1839.
Fr. No mantenirse ferm en lo llog que se ocupaba ó en la resolució en que se estaba.
Equivalent en castellà: Echar el pie atras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 472. Impremta de Josep Torner.
Fr. No mantenirse ferm en lo llog que se ocupaba ó en la resolució en que se estaba.
Equivalent en francès: Reculer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 472. Impremta de Josep Torner.
Fr. No mantenirse ferm en lo llog que se ocupaba ó en la resolució en que se estaba.
Equivalent en italià: Rinculare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 472. Impremta de Josep Torner.
Fr. No mantenirse ferm en lo llog que se ocupaba ó en la resolució en que se estaba.
Equivalent en italià: Tornarsi indietro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 472. Impremta de Josep Torner.
Fr. No mantenirse ferm en lo llog que se ocupaba ó en la resolució en que se estaba.
Equivalent en llatí: Retrogradi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peu», p. 472. Impremta de Josep Torner.