Paremiologia catalana comparada digital

Abalançar-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança; abocar-se excessivament.
Equivalent en alemany: S vornüber stürzen; (contra algú) s auf jn stürzen.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Abalançar-se», p. 10. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança; abocar-se excessivament.
Equivalent en anglès: To lean out; (contra algú) to spring at.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Abalançar-se», p. 10. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança; abocar-se excessivament.
Equivalent en castellà: Asomarse; (contra algú) abalanzarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Abalançar-se», p. 10. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança; abocar-se excessivament.
Equivalent en francès: Se pencher; (contra algú) s'élancer.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Abalançar-se», p. 10. Enciclopèdia Catalana.