Paremiologia catalana comparada digital

Adiós, Mare de Déu, que ma mare m'espera

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

«Adiós», Mare de Déu, que ma mare m'espera!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Comiat. Comiat», p. 586. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Adiós, Mare de Déu, que ma mare m'espera

1 font, 1926.
Al·ludeix als qui abandonen les persones o coses més importants per atendre a les secundàries.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mare Refr. bb)». Editorial Moll.

Adiós, Mare de Déu, que ma mare m'espera!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. I. Comportament. Comportament. Deixadesa, despreocupació», p. 727. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.