Paremiologia catalana comparada digital

Agafa-la!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Agafa-la!, agafa'l!

1 font, 1926.
Es diu per burlar-se del qui té alguna esperança sens fonament.
Font: Un Mall. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Agafar Loc I Refr.- l)», p. 274. Editorial Moll.

Agáfala

1 font, 1864.
Loc. fam. pera burlarse del qui tè alguna esperansa sèns fonament.
Equivalent en castellà: Atatela al dedo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Agafar», p. 45. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. fam. pera burlarse del qui tè alguna esperansa sèns fonament.
Equivalent en llatí: Sibimet habeat.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Agafar», p. 45. Hermanos Espasa, Editores.