Paremiologia catalana comparada digital

Al diner no li van fer casa, però arreu és casa seva

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.

Al diner no li van fer casa, però arreu és casa seva

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 45. Estampa Gràfiques Calmell.
El refranyer recorda també alguns aspectes de la llei de la possessió dels diners: en aquest cas al·ludeix al poder del diner per poder fer i anar a qualsevol lloc.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 121. Editorial de Vecchi.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 39. Editorial Miguel A. Salvatella.

Al diner, no li van fer casa, però arreu és casa seva

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.