Paremiologia catalana comparada digital

All renegat, cou més quan és menjat

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

L'all renegat cou més menjat

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: L'all renegat cou més al plat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

L'all renegat cou més al plat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1045. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: L'all renegat cou més menjat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

All renegat, cou més quan és menjat

2 fonts, 1978.
Per tal que siguin més coent havia estat costum renegar mentre es plantaven i hom creia que la fúria i el geni del pagès passava a l'all.
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 72. Editorial Selecta-Catalonia.
Per tant que fossin més coents, havia estat costum renegar mentre es plantaven els alls.
Optimot (2023): «Fraseologia de temporada - https://www.instagram.com/p/Ctiv0-0tb2N/». Instagram.

All-i-oli renegat / cou més quan es menjat

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Menjars», p. 45. Autoedició.