Hom creu que les feines d'afaitar i de sonar no arriben a ser feines, que no costen res de fer, que són pròpies de ganduls i com que no requereixen aprenentatge per a adquirir-les, no cal amoïnar-se per a pagar als qui les conreen. Dels barbers, hom diu que els paguen amb una surra i dels músics que atipant-los ja n'hi ha prou. Antigament, els organitzadors de festes majors i d'altres festes, procuraven hostatjar els músics amb una certa comoditat.. (segueix a l'original).
Als músics i als barbers només els paguen quan sobren diners
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1983.