Paremiologia catalana comparada digital

Amargament

5 recurrències. Primera citació: 1864.
Adv. Amb amargor.
Los quals se'n sentiren amargament, Boades Feyts 91. Comensà molt amargament a plorar, Pierres Prov. 71. Quan se veu ab sols l'anell molt amargament sospira, Verdaguer Idilis.
Equivalent en castellà: Amargamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Amargament», p. 602. Editorial Moll.
Adv. met. Ab pena y aflicció.
Equivalent en castellà: Amargamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Amargament», p. 77. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab amargura.
Equivalent en castellà: Amargosamente, amargamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Amargament», p. 77. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. met. Ab pena y aflicció.
Equivalent en llatí: Acerbe, amare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Amargament», p. 77. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab amargura.
Equivalent en llatí: Amare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Amargament», p. 77. Hermanos Espasa, Editores.