Adv. Amb amargor.
Los quals se'n sentiren amargament, Boades Feyts 91. Comensà molt amargament a plorar, Pierres Prov. 71. Quan se veu ab sols l'anell molt amargament sospira, Verdaguer Idilis.
Equivalent en castellà: Amargamente.
Amargament
1 recurrència. Primera citació: 1926.