Paremiologia catalana comparada digital

Amb sordina

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1986.

Amb sordina

4 fonts, 1995.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. A», p. 121. Edicions Tívoli.
Massagué, Xavier (2004): «Locucions i frases fetes, de caràcter figurat, fonamentades en la terminologia musical», p. 2. Arxiu Musical Massagué.
Disminuint la intensitat.
Sinònim: Fluix, atenuat, rebaixat, suavitzat, en veu baixa, en to menor.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 47. Edicions 62.
En veu molt baixa.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Sons i sorolls. Veu», p. 102. Edicions 62.

En sordina

1 font, 1992.
Déu meu, si queia, com riurien tots, i ja tindrien el casament en sordina, na Joana s'ha volgut casar, tan vella, i quan s'havia d'agenollar ha caigut de cul, els genolls li han fet figa.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «VI», p. 104. L'Avui / El Punt Avui.

Tocar amb sordina

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. T», p. 147. Edicions Tívoli.

Tocar en sordina

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «De musica i musics. T», p. 42. Llorens Llibres.