Anar-hi de cap

Lloc: Valencià meridional.

Dirigir-se directament a un lloc sense pensar.

Dirigir-se directament a un lloc sense pensar.

Estar-hi abocat, predestinat; no meditar les coses i fer-les irreflexivament. Martí i Adell (1987): «Anar de cap» com a sinònim d'«Anar de cul», que crec que és castellanisme, de «Ir de cabeza (o de mal en peor)». Miravitlles (1989) el tracta de castellanisme per «Anar de corcoll (o a la desfeta), A cada bugada es perd un llençol».