Paremiologia catalana comparada digital

Anar-se'n a cames

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1922.

Anar-se'n a cames

1 font, 1932.
Es un juaor... Sí; per això tot lo que té se li'n va a cames.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 258. Societat Castellonenca de Cultura.

Anars'en a cames

1 font, 1922.
S'aplica a quelcom creat que se desfá o s'en ve a terra.
La fortuna que deixá son sogre s'en va a cames.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 199. Societat Castellonenca de Cultura.