Amb l'arribada de l'estiu, molts pagesos es convertien en jornalers, per anar a pelar o per anar a fer pelagrí (pelagrí amb «a», no amb «e» que voldria dir anar a pelegrinar). Era la frase que s'utilitzava per anomenar les tasques de treure el suro de les branques tallades de les alzines sureres, de tal manera que aquesta llenya servís per fer foc, ja que amb el pelagrí (els bocins de suro que sortien de la branqueta) no cremava. Després aquest pelagrí es venia per fer taps de suro.
Lloc: Lloret de Mar.