Paremiologia catalana comparada digital

Anar pilloc

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pilloc

2 fonts, 1926.
Adj. Embriac.
Pel baptisme, cristià. Pels sentits, pilloc pagà, Espriu Esther 67.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pilloc, -oca». Editorial Moll.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.

Pilloc, pilloca

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona èbria, embriaga. Mot d'origen desconegut.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 138. Editorial Trabucaire.