Paremiologia catalana comparada digital

Animetes santes!

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Animetes santes!

4 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1555», p. 563. Columna Edicions.
Referit a beneïdes i bones persones.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 80. Ajuntament de Dénia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. A», p. 79. Edicions Víctor.
Aclamació espontània en veure venir o constatar un fet no previst o no desitjat.
—Ya escombra [=Ja s'escura el coll?] ¡Animetes santes! | Animetes santes!, / com he pegat yo tan mala volta?
Lloc: País Valencià.
Font: Mentiróla y tio lepa, 293 | El tio Cavila, 665.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. A», p. 71. Edicions Bromera.

Animetas santas

1 font, 1864.
Ánimas beneytas.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Animeta», p. 94. Hermanos Espasa, Editores.

Animetes santes, que fos ver!

1 font, 1958.
¡Ojalá!
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Purgatorio», p. 126. Museu de Mallorca.