Molt càndid.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Anyell m.», p. 31. Edicions 62.
Anyell de la divina pastora
2 recurrències. Primera citació: 1997.
Molt càndid.
Es retreu, amb una cerca commiseració, a una persona molt càndida.