Paremiologia catalana comparada digital

Ara t'agarraran, gorreta!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Ara t'agarraran, Gorreta!

2 fonts, 1997.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Incredulitat. Expressar incredulitat. Amb desdeny i rebuig», p. 668. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Es tracta, una vegada més, d'una exclamació de rebuig, incredulitat o escepticisme, equivalent a les expressions sinònimes. Pel que fa al referit Gorreta, devia ser, possiblement, algun personatge popular local del segle passat.
Sinònim: Espera't un poc, que tinc la bajoca al foc! | Torra coca, Virtudetes, i espera't ben assentâ! | Crfeu-t'ho, perla!
Lloc: Alcoi.
Tormo Colomina, Josep (1997): Butlletí interior, 1997, Núm. 71 «Origen dels modismes antroponímics alcoians - https://raco.cat/index.php/BISO/article/view/411834/506778», p. 1175. Web.

Ara t'agarraran, gorreta!

1 font, 2012.
Expressió per a indicar incredulitat respecte del que s'acaba de dir i la ignorància o innocència de qui parla.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.