Paremiologia catalana comparada digital

Ares és de Benasau, Beniafé d'Alcoleja i l'Abdet és de Confrides i Famorca, de Fageca

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.

Ares és de Benasau; Beniafé d'Alcoleja i l'Abdet és de Confrides i Famorca, de Fageca

7 fonts, 1978.

Ares és de Benasau, Beniafé d'Alcoleja i l'Abdet és de Confrides i Famorca, de Fageca

2 fonts, 1978.

Ares és de Benasau; Beniafé d'Alcoletja i l'Abdet és de Confrides, i Famorca, de Fajeca

1 font, 1999.
Lloc: País Valencià.

Ares és de Benesau, / Beniafé d'Alcoleja, / i l'Abdet és de Confrides, / i Famorca, de Fageca

1 font, 1992.
Respecte a la forma dels tòpics, en tenim prou que són «descriptius». N'hi ha alguns que són una rònega relació de pobles veïns, a voltes amb valor d'itinerari, però més sovint expressen la situació topogràfica de la localitat, i a vegades donen una detallada descripció del terme o esmenten els llogarets annexos.

Ares és de Benesau, Beniafé d'Alcoleja i l'avet és de Confrides i Famorca de Fajeca

1 font, 1951.

Ares és de Benesau; / Beniafé, d'Alcoleja; / i Adbet és de Confrides, / i Famorca, de Fageca

1 font, 1992.
Els llogarets amb els noms dels quals comencen els tres primers versos, són annexos dels municipis citats en segon terme.
Lloc: Benasau.

Ares és de Benesau; Beniafé, d'Alcoleja; l'Abdet és de Confrides, i Famorca, de Fageca

1 font, 2008.