Paremiologia catalana comparada digital

Arraulir-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. Arrupir-se, arronsar-se.
Arraulir-se de fred.
Equivalent en alemany: S zusammen|kauern.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Arraulir-se», p. 83. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Arrupir-se, arronsar-se.
Arraulir-se de fred.
Equivalent en anglès: To squat.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Arraulir-se», p. 83. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Arrupir-se, arronsar-se.
Arraulir-se de fred.
Equivalent en castellà: Acurrucarse, encogerse, hacerse un ovillo.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Arraulir-se», p. 83. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Arrupir-se, arronsar-se.
Arraulir-se de fred.
Equivalent en francès: Se blottir, se pelotonner.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Arraulir-se», p. 83. Enciclopèdia Catalana.