Paremiologia catalana comparada digital

Arrencar a plorar

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1980.

Arrencar a plorar

3 fonts, 1980.
La dona se li va llançar als braços i va arrencar a plorar.
Monzó, Quim (1992): El perquè de tot plegat «La inestabilitat», p. 75. Edicions dels Quaderns Crema.
Arrencà a plorar, plena d'alegria salvatge.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «El cant de la joventut», p. 16. Edicions 62.
De vegades, quan alguna amiga arrenca a plorar perquè se sent molt desgraciada […] la Norma obre els ulls immensos i li pregunta, és que no t'agrades a tu mateixa?
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora perduda (La Natàlia i l'Agnès)», p. 38. L'Avui / El Punt Avui.
─Jo no zoc un aze ─i en Marc arrencà a plorar.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora perduda (La Natàlia i l'Agnès)», p. 80. L'Avui / El Punt Avui.
Vas arrencar a plorar ocm una criatura.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora perduda (La Natàlia i l'Agnès)», p. 88. L'Avui / El Punt Avui.
En Joan surt abans de la feina, seu al davant del nen i arrenca a plorar.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1958», p. 101. L'Avui / El Punt Avui.

Arrancar a plorar

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Tristesa. Tristesa. Plor, plorar», p. 685. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.