Paremiologia catalana comparada digital

Arrugar el front

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Arrugar el front

3 fonts, 1984.
El de la Planassa arrugà el front i mogué els llavis, com si es reconcentrés.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 73. Columna Edicions.
El senyor Scudd va arrugar el front.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «2», p. 23. Columna Edicions.
Quan estàs enfadat o en desacord amb alguna cosa.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Arrugar lo front

1 font, 1864.
Fr. fam. Manifestar en la cara ira ó enuig.
Equivalent en castellà: Arrugar la frente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Front», p. 780. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. fam. Manifestar en la cara ira ó enuig.
Equivalent en llatí: Frontem corrugare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Front», p. 780. Hermanos Espasa, Editores.

Arrugar-se el front

1 font, 1966.
Sortir arrugues a la pell de la cara.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arrugar-se el front», p. 311. Edicions Polígrafa.
Capficar-se, estar pensatiu.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arrugar-se el front», p. 311. Edicions Polígrafa.