Paremiologia catalana comparada digital

Assats

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Assats

1 font, 1926.
Adv. ant. Prou, molt.
El foc respòs-li e dix-li que assats li plaia, Llull Arbre Sc. ii, 344. Arreman en l'obrador de la ferreria assatz ferre et acer, doc. a. 1289 (BABL, vi, 68). Mas assats prop de aquell lloch havia hun castell, Desclot Cròn., c. 63.
Equivalent en castellà: Bastante, mucho, asaz.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Assats». Editorial Moll.

Assatz

1 font, 1926.
Adv. var. ort.
Sinònim: V. Assats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Assatz». Editorial Moll.

Assau

1 font, 1926.
Adv. ant., var. i sinòn. per assats.
Quascú se deu guardar de mal e de treball tot aytant com pot, car de mal e de poch n'a hom assau, Consolat, c. 53. Avent no de las mias cosas amaguadament assau taffurat, Corbatxo 74.
Sinònim: V. Assats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Assau». Editorial Moll.

Assay

1 font, 1926.
Adv. ant., var. i sinòn. per assats.
N'hi va haver assai (ho diuen a Calella, segons Aguiló Dicc.). L'aygua era assay e plus que persa, Febrer Inf. vii. Hortalicias de cada maneras, assay brou y llargas fitas de pa, Ciuffo Folkl. alg. 259. Etim.: de l'it. assai, mat. sign.
Sinònim: V. Assats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Assay». Editorial Moll.