Paremiologia catalana comparada digital

Assolar-se

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1966.

Assolar-se

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Desfer, destruir. Destruir, trencar, eliminar», p. 764. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Assolar-se (un ou)

1 font, 2012.
Lloc: Alacant.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació B. Ingredients. Carn i ous. Els ous», p. 450. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Assolar-se el menjar

1 font, 2012.
Enrancir-se.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació C. Cuinar. L'estat del menjar que es cuina. En mal estat o estat no adequat», p. 460. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Assolar-se el vi

1 font, 1966.
Netejar-se les bótes pel repòs, baixar als fins les matèries sòlides que duu el vi.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Assolar-se el vi», p. 327. Edicions Polígrafa.