Paremiologia catalana comparada digital

Avalotapobles

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Avalotapobles

3 fonts, 1997.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Revolucionari.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Avalotapobles m. o f.», p. 38. Edicions 62.
Sinònim: Busca-raons | Revolucionari.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 33. Editorial Trabucaire.
La claredat induirà també a preferir, com a insult, un mot compost, que és més explicatiu. Revolucionari.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Uns mots preliminars», p. 15. Editorial Trabucaire.

Avalota pobles

1 font, 1864.
M. fam. Lo de bon humor que sempre mou bullas ó festas.
Equivalent en castellà: Alborota pueblos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Avalotar», p. 162. Hermanos Espasa, Editores.
M. Amotinador, revoltós.
Equivalent en castellà: Alborota pueblos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Avalotar», p. 162. Hermanos Espasa, Editores.
M. fam. Lo de bon humor que sempre mou bullas ó festas.
Equivalent en llatí: Laetus, facetus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Avalotar», p. 162. Hermanos Espasa, Editores.
M. Amotinador, revoltós.
Equivalent en llatí: Tumultuarius, ii.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Avalotar», p. 162. Hermanos Espasa, Editores.