Paremiologia catalana comparada digital

Becus!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2012.

Becus

1 font, 2019.
Interj. Podria ser la malformació de l'expressió 'ecs', usada per manifestar fàstic o repugnància causada per algú o alguna cosa. De vegades no es diu sola, sinó que ho fa com a 'becus, tecus, mecus'
Sinònim: Becus, tecus, mecus.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «B», p. 35. Edicions Baix Empordà.

Becus!

1 font, 2012.
Exclamació de fàstic que hom fa quan el nen petit agafa alguna cosa bruta, per posar-se-la a la boca, tal com «ecs» o «becs».
Lloc: Llançà (Alt Empordà) | Garrotxa.
Font: El parlar de la Garrotxa.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Coses de criatures. Algunes paraules utilitzades en llenguatge infantil…», p. 200. Brau Edicions.