Adv. expressador de possibilitat incerta, equivalent a 'tal vegada', 'potser'
Jo, belleu demà, belleu dins cualque semmana, m'hauran de dur al Campu Santu, Massó Croq. 91.
Equivalent en castellà: Quizá, tal vez.
Lloc: Ross., Conflent.
Belleu
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. Potser. Segons Joan Coromines, és fruit d’ajuntar-se ben i lleu. Antigament significava ‘lleuger’ i, com a adverbi, ‘fàcilment’.
A vegades algunes paraules s'entenen amb el context. No és gens el cas de belleu. "Vindràs, demà?" "Belleu!". Vol dir: potser. Un occitanisme molt evident.
Lloc: Rosselló.