Paremiologia catalana comparada digital

Benaguasil, gent de fusil

18 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1978.

Benaguasil, gent de fusil

4 fonts, 2010.
Gentilici: benaguasiler, benaguasilera. De: Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan; Fornieles López, José.
Lloc: Camp de Túria.
Font: Els pobles edetans parlen els uns dels altres (Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, 2010).
Correu / Domínguez Bell-lloc, Joan (2012): Correu «Dites Camp de Túria». Correu electrònic.
De: Domínguez-Domínguez-Fornieles.
Lloc: Benaguasil (Camp de Túria).
Font: Els pobles edetans parlen els uns dels altres (2010).
Correu / Domínguez Vicente, Neus (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Aplicada a les turbulentes rebel·lions morisques, fan que la gent d'aquest poble siga considerada de temperament poc cordial.
Lloc: Camp de Túria.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «I. Estudi preliminar. Les paraules. D. Estructura», p. 47. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Lloc: Camp de Túria.
Valencià de soca (2023): «https://twitter.com/valenciadesoca/status/1618734348387360770». Twitter.

Benaguasil, gent de «fusil»

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
A aquesta afirmació, els benaguasilers responen: «I bitllets de mil».
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Camp de Túria. Benaguasil». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Camp de Túria. Benaguasil». Manuscrit.
Entre Llíria i Benaguasil hi ha una de les més grans rivalitats comarcals des de la Conquesta.
Lloc: Benaguasil (Camp de Túria).
Correu / Sornosa Feltrer, Josep (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Benaguasil gent de «fusil», Benissanó gent de canó i l'Eliana gent de campana

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. B», p. 163. Edicions Tívoli.

Benaguasil, / gent de fusil, / per mitja figa / maten un civil

1 font, 1992.
Lloc: Vilamarxant (Camp de Túria).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. I. El Camp de Llíria. Tòpics del Camp de Llíria», p. 24. Fundació Caixa Castelló.

Benaguasil, / gent de fusil; / Benissanó, / gent de canó

1 font, 2010.
Josep Duran relaciona els dos primers versos de Benaguasil amb els Abenàmirs i la rebel·lió dels moriscos benaguasilers (1525) i d'ací la rima: Benaguasil i fusil. Quant a Benissanó hi veu l'etern problema de l'aigua, la qual venia de Llíria a través d'un «cano o caduf» que es transforma en «canó» per exigències de la rima (amb més detalls a l'original). De: Duran, Josep.
Lloc: Benaguasil, la Pobla, Benissanó i Riba-roja (Camp de Túria).
Font: Perfiles, 113.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 113. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Benaguasil, / gent de fusil; / Benissanó, / gent de canó / i l'Eliana, / gent de campana

1 font, 2010.
SG: Arreplegat a la Pobla de Vallbona i publicat amb la sigla CI, I, 3c (v. 71).
Lloc: La Pobla de Vallbona (Camp de Túria).
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 114. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Benaguasil, / gent de fusil; / Benissanó, / gent de canó; / i l'Eliana, / gent de campana

1 font, 1992.
Lloc: La Pobla de Vallbona.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. I. El Camp de Llíria. Tòpics del Camp de Llíria», p. 24. Fundació Caixa Castelló.

Benaguasil, / gent de fusil; / Benissanó, gent de canó, / l'Eliana, / gent de campana

1 font, 2010.
Lloc: Camp de Túria.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benissanó», p. 131. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Benaguasil, / gent de fusil. —I bitllets d'a mil

1 font, 2010.
SG: Arreplegat a Bnenaguasil i publicat amb la sigla CI, I, 3b. Diu Sanchis Guarner que els de la localitat, molt satisfets de la seua prosperitat, responen l'últim vers. Aquesta prosperitat venia, sens dubte, del principal conreu agrícola de la vila, les cebes (v. 11a, 11b i 41).
Lloc: Benaguasil (Camp de Túria).
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 113. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Benaguasil, / gent de fusil. / —I de bitllets d'a mil

1 font, 1992.
Responen els de la localitat, mkolt satisfets de la seua prosperitat.
Lloc: Benaguasil.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. I. El Camp de Llíria. Tòpics del Camp de Llíria», p. 24. Fundació Caixa Castelló.

Benaguasil, / gent de fusil. / Per mitja figa / maten un civil

1 font, 2010.
Aquesta cobla, com les següents (v. 3, 4, 5 i 6), fa referència al caràcter impulsiu i vehement dels benaguasilers, un tòpic que comparteixen amb els de Benissanó (v. 4 i 34) i amb els de Nàquera i Serra (v. 189). Curiosament es tracta de quatre pobles molt marcats pel seu passat morisc. SG: Arreplegat a Vilamarxant i publicat amb la sigla CI, I, 3a.
Lloc: Vilamarxant (Camp de Túria).
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Benaguasil», p. 113. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

Benaguasil, gent de fusil; / Benissanó, / gent de canó, / i l'Eliana, / gent de campana

1 font, 2010.
Ja s'ha explicat al núm. 2 la relació d'aquests versos amb el caràcter impetuós atribuït a la gent de Benaguasil i Benissanó. Al núm. 4 es relacionen aquests versos amb les revoltes morisques i els conflictes d'aigua. «L'Eliana, gent de campana» deu fer referència al passat monàstic de la vila, una possessió carmelitana des del s. XVI fins al XIX (amb més detalls a l'original). De: SG.
Lloc: La Pobla de Vallbona (Camp de Túria).
Font: CI, I, 3c.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. L'Eliana», p. 152. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.