Adv. D'una manera blana.
La bona companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoses obres, Tirant, c. 251 | Començà de parlar molt blanament, Isop Faules 43.
Equivalent en castellà: Blandamente.
Blanament
1 recurrència. Primera citació: 1926.