Paremiologia catalana comparada digital

Blanament

3 recurrències. Primera citació: 1864.
Adv. D'una manera blana.
La bona companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoses obres, Tirant, c. 251 | Començà de parlar molt blanament, Isop Faules 43.
Equivalent en castellà: Blandamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Blanament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Blandamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blanament», p. 213. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Molliter, tenere, blande.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blanament», p. 213. Hermanos Espasa, Editores.