Locucions adjectives. Es diu de qui té moltíssim fred. De: Reig, Eugeni.
Font: El borum i els gospins (2017, 55-56).
Blau de fred
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2018.
Blau de fred
1 font, 2018.
De: Gisbert, Josep.
En veure’l entrar, xop i blau de fred, va començar a riure.
Font: A la contra (2009, 105).
Estar blau de fred
1 font, 2018.
Associació d’aquest color amb el fred i la congelació, per oposició als valors connotatius del color roig. De: Martí Mestre, Joaquim.
Reig (1999:109) recull a Alcoi estar blau de fred, com també de fam, de son i de bulla ‘badar-se de riure’.
Lloc: Alcoi.
Font: Diccionari històric del valencià col·loquial (2006, 84).
Expressen un grau intens i superlatiu, respectivament, de la necessitat de menjar, de la irritació i la contrarietat, de la necessitat de dormir, de la sensació tèrmica baixa, de l’expressió de l’alegria, de la diversió sorollosa o del sentiment de ridícul, timidesa o humiliació.
Aquesta assimilació de les contusions i les moradures corporals al color blau és la que es troba en l’origen d’aquestes unitats fraseològiques.