Era i ho seria fins a la mort, malgrat la seua voluntat, malgrat les seues perorates. Es féu blau de vergonya.
Font: Històries marginals (1982, 135).
Fer-se blau de vergonya
1 font, 2018.
Expressen un grau intens i superlatiu, respectivament, de la necessitat de menjar, de la irritació i la contrarietat, de la necessitat de dormir, de la sensació tèrmica baixa, de l’expressió de l’alegria, de la diversió sorollosa o del sentiment de ridícul, timidesa o humiliació.