Paremiologia catalana comparada digital

Boira a Pení, vent de garbí

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.

Boira a Pení, vent de garbí

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Empordà. El Pení (contrafort)». Manuscrit.

Boires a Pení, vent de garbí

2 fonts, 2012.
De les gropades o torres.
Sinònim: Boires a Pení, plujes cap aquí.
Font: Mil adagis.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del temps i del mar», p. 96. Brau Edicions.
El puig Pení és un cim de la serra de Rodes, a l'Alt Empordà. L'expressió es basa en què quan aquesta muntanya està emboirada, és senyal que s'acosta vent de garbí.
Lloc: L'Escala (Alt Empordà).
Font: Carreres, Narcís ("Ciset"); Solés, Lídia; Flanqué, Maria Teresa.
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 4. Treball de recerca.

Boira a Pení, a la tarda vent de garbí

1 font, 2014.
El Pení és una muntanya de la serra de Rodes, sobre la ciutat de Roses.
Lloc: Begur (Baix Empordà).
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 100. Edicions Sidillà.

Boira a Pení? / Vent de garbí

1 font, 1969.
Lloc: Cadaqués.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garbí», p. 57. Edicions Polígrafa.