Paremiologia catalana comparada digital

Bona gent

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

(Ser) bona gent

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. B. Gent. Gent. Gent: qualificatius», p. 559. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bona gent

1 font, 1926.
Persones bones. «Bona gent» era una expressió amb què sovint començava els seus sermons Sant Vicent Ferrer.
Bona gent: segons que la gran festa és huy, Sermons SVF, ii, 13.
Sinònim: Gent de bé.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gent 2. b)». Editorial Moll.